Otros horizontes: la aparición de la lengua asturiana en las cartas privadas de los emigrantes de principios del XX

  1. Laura Martínez Martín 1
  1. 1 Centro de Lingüística de la Universidad de Lisboa y Universidad de Alcalá
Revista:
Lletres asturianes: Boletín Oficial de l'Academia de la Llingua Asturiana

ISSN: 0212-0534 2174-9612

Año de publicación: 2017

Número: 116

Páginas: 11-45

Tipo: Artículo

Otras publicaciones en: Lletres asturianes: Boletín Oficial de l'Academia de la Llingua Asturiana

Resumen

Nel intentu de brindar una nueva mirada al análisis de la llingua asturiana, esti artículu propón l’emplegu d’otres fontes, les cartes intercambiaes polos emigrantes y les sos families en marcu de les migraciones en masa contemporanees, un fenómenu de permunchu significáu n’Asturies. Estes correspondencies escribiéronse a lo llargo del primer terciu del sieglu XX y caltiénense nel Muséu del Pueblu d’Asturies (Xixón). Al traviés d’estes cartes pretende rastrexase la coexistencia del castellanu y l’asturianu nes mesmes porque, anque en xeneral s’escribieren en castellanu, tamién nos ufierten una visión privilexada de la presencia del asturianu tanto en forma de fragmentos como de términos aisllaos o construcciones carauterístiques. Pa ello, escoyéronse les cartes redautaes por tres informantes marcaos pola esperiencia migratoria. Casos significativos que nos ufren un númberu abondu d’exemplos, tienen competencies gráfiques y llingüístiques a distintos niveles, y ayúdennos a pescudar en delles coincidencies y diverxencies nel usu del asturianu. D’esta miente, analizaremos el grau de penetración del asturianu na llingua escrita d’estos remitentes, la relevancia del mesmu nos sos discursos pa entender les destremaes apropiaciones que de la llingua fixeron estos individuos. Persones anónimes, alloñaes por un regular de los círculos de influyencia social, económica y cultural, que recoyeron nes sos cartes privaes el so mundu afectivu, la so rodiada, la so intimidá y la so realidá llingüística.