Las funciones del mediador intercultural en el ámbito sanitario: habilidades y conocimientos

  1. Pena Díaz, Carmen
  2. Echauri Galván, Bruno
  3. Olivares Leyva, Mónica
Zeitschrift:
Tonos digital: revista de estudios filológicos

ISSN: 1577-6921

Datum der Publikation: 2014

Nummer: 26

Art: Artikel

Andere Publikationen in: Tonos digital: revista de estudios filológicos

Zusammenfassung

This work is the result of a keen effort to collect and analyze material that sheds light on the definition of the intercultural mediator in Spain, determining their areas of activity and skills which have yet to be considered and defined in the health área in our country (Fernández-Rufete and Rigaudy, 2009:73, Navassa, Estevez and Serrano, 2009). In order to bring some clarity to these still diffuse areas, we have divided the article into several sections, corresponding to the different angles of the investigation. First, we present and detail a selection of criteria corpus, chosen from the relevant literature on the subject published between 2005 and 2011. We then present a detailed study of the papers collected in relation to our two main objectives: the intercultural mediator�s functions in the health area and the established skills and knowledge necessary to carry them out and fulfill them.

Bibliographische Referenzen

  • Aixelá, J.F. (2010). ‘Una revisión de la bibliografía sobre traducción e interpretación médica recogida en BITRA (Bibliografía de Interpretación y Traducción)’. Panace@, 11 (32), 151-160.
  • Antonin, M. (2010). La mediación intercultural en el sistema de salud de Cataluña. Tarragona: Universitat Rovira i Virgili.
  • Arumi, M., Gil-Bardají A. y Vargas-Urpí, M. (2011). ‘Traducció i immigració: La figura de l’intèrpret als serveis públics de Catalunya’. Quaderns. Revista de Traducció, 18, 199-218.
  • Bestué, C., García-Beyaert S. y Ruiz de Infante, B. (2011). ‘Resultats dels qüestionaris adreçats als treballadors del serveis públics’. En Grupo MIRAS (ed.). Comunicar en la diversitat. Intérprets, tarductors i mediadors als serveis públics. Barcelona: Linguamón.
  • Bischoff, A., Loutant, L. y García-Beyaert, S. (2009). Guía para la consulta médica intercultural. Comunicación a través de un intérprete en los servicios de salud. UniversalDoctor Project.
  • CEIMIGRA (2008). Una aproximación transnacional a la mediación intercultural: Realidades en España, Francia e Italia. Valencia: Tirant lo Blanch.
  • Cortés, D.E. (2009). ‘La interpretación lingüística’. En Fundación «La Caixa» (ed.) Mediación intercultural en el ámbito de la salud. Barcelona: Autor.
  • Europa Press (2012, Junio 27). ‘La OCDE constata emigración neta por primera vez en España en 2011 de más de 50.000 personas por la crisis’. Europa Press Social.
  • Fernández-Rufete, J. y Rigaudy, C. (2009). El papel de la mediación intercultural en la atención primaria de salud. Estudio de un caso. Murcia: Consejería de Sanidad y Consumo de la Comunidad Autónoma de Murcia.
  • Fundación «La Caixa» (2009). Mediación intercultural en el ámbito de la salud. Barcelona: Autor.
  • García-Beyaert, S. y Serrano-Pons, J. (2009). ‘Recursos para superar las barreras lingüístico-culturales en los servicios de salud’. En J. Morera Montes, A. Alonso Babarro y H. Huerga Aramburu (eds.) Manual de atención al inmigrante, 53-66. Barcelona; Majadahonda: Ergon.
  • Giménez, C. (2010). El interculturalismo: Propuesta conceptual y aplicaciones prácticas. Zarautz: ITXAROPENA S.A.
  • Grupo MIRAS (2009). Comunicar en la diversitat. Intèrprets, traductors i mediadors als serveis públics. Barcelona: Linguamón.
  • Lahib, A. (2007). ‘La mediación intercultural’. En Fundación Secretariado Gitano (ed.) Retos en los contextos multiculturales: Competencias interculturales y resolución de conflictos, 56-79. Madrid: Fundación Secretariado Gitano.
  • Llevot, N. (2005). ‘El mediador intercultural perfiles y profesionalización’. I Jornadas de mediación intercultural en Canarias.
  • Minett, J., Onos, L. y Ugarte, X. (2011). ‘Resultats dels qüestionaris adreçats als usuaris’. En Grupo MIRAS (ed.). Comunicar en la diversitat. Intèrprets, traductors i mediadors als serveis públics. Barcelona: Linguamón.
  • Navaza, B., Estévez, L. y Serrano, J. (2009). ‘«Saque la lengua, por favor». Panorama actual de la interpretación sanitaria en España’. Panace@, 10(30), 141-156.
  • Ponce Márquez, N. (2011). ‘Interpretación social y mediación intercultural: Juntos pero no revueltos. El caso de Sevilla Acoge’. En C. Valero Garcés (ed.) Traducción e interpretación en los servicios públicos en un mundo interconectado. Alcalá de Henares: Universidad de Alcalá.
  • Prats San Román, G. y Uribe Pinillos, E. (2009). ‘La mediación intercultural’. En Fundación «La Caixa» (ed.). Mediación intercultural en el ámbito de la salud. Barcelona: Autor.
  • Qureshi, A. (2009a). ‘La competencia cultural’. En Fundación «La Caixa» (ed.). Mediación intercultural en el ámbito de la salud. Barcelona: Autor.
  • (2009b). ‘Comunicación intercultural y relación terapéutica’. En Fundación «La Caixa» (ed.). Mediación intercultural en el ámbito de la salud. Barcelona: Autor.
  • Qureshi, A., Revollo, H.W., Collazos, F., Visiers, C. and El Harrak, J. (2009). ‘La mediación intercultural sociosanitaria: Implicaciones y retos’. Norte de Salud Mental, 35, 56-66.
  • Raga, F. (2008). Mediaciones interculturales. Valencia: Universitat de València, Centro de Estudios sobre Comunicación Interlingüística e Intercultural. Lynx.
  • Sales. D. (2008). ‘Mediación intercultural e interpretación en los servicios públicos: ¿Europa intercultural?’ Pliegos de Yuste, 7-8, 77-82.
  • Sales, D. y Valero-Garcés, C. (2006). ‘Bibliografía sobre traducción e interpretación en los servicios publicos y mediacion intercultural’. Revista española de lingüística aplicada, Vol. Extra 1. Retos del siglo XXI en comunicación intercultural: Nuevo mapa lingüístico y cultural de España, 249-285.
  • Vargas-Urpi, M. (2011). ‘La interpretació als serveis públics: Contextualització’. En Grupo MIRAS (ed.). Comunicar en la diversitat. Intérprets, tarductors i mediadors als serveis públics. Barcelona: Linguamón.