Abstract nouns as metadiscursive shells in academic discourse
-
1
Universidad de Alcalá
info
ISSN: 0214-8188
Année de publication: 2018
Número: 64
Pages: 153-178
Type: Article
D'autres publications dans: Caplletra: revista internacional de filología
Résumé
El discurs acadèmic es caracteritza per l’abundància de noms abstractes, com ara anàlisi, recerca, procés, concepte, aproximació o rol. Considerats mecanismes cohesius, atès que el seu significat discursiu es determina per referència al context en què apareixen, han rebut denominacions diverses en la bibliografia anglosaxona (anaphoric, signaling, carrier, shell o metadiscursive nouns). A partir de les propostes de Schmid (2000) i Jiang i Hyland (2016, 2017), aquest article explora la funció metadiscursiva d’aquests noms com a encapsuladors d’informacions complexes en un corpus de resums acadèmics elaborats per estudiants universitaris per als seus Treballs de Final de Grau. El treball aborda també el potencial retòric i persuasiu d’aquests noms abstractes en aquest gènere acadèmic. Els resultats palesen que els estudiants de nivell avançat d’anglès com a llengua estrangera utilitzen una àmplia gamma de substantius abstractes i segueixen patrons d’ús que s’assemblen als dels experts acadèmics (Jiang i Hyland 2017). Les diferents parts l’estructura textual semblen condicionar el tipus de nom emprat. En definitiva, tot i que els estudiants quasigraduats d’Estudis Anglesos mostren que coneixen les convencions del gènere, els resultats millorarien si, durant el desenvolupament del grau, s’incidís en l’elaboració de resums de treballs acadèmics (abstracts), sobretot pel que fa a l’organització de la informació.
Information sur le financement
This study has been funded by the research project EMO-FUDETT-ProPer (reference code FFI2013-47792-C2-2-P), granted by the Spanish Ministerio de Economía y Competitividad (Ministry of Economy and Competitiveness).Financeurs
-
Ministerio de Economía y Competitividad
Spain
- FFI2013-47792-C2-2-P
Références bibliographiques
- Brown, G. & G. Yule (1983) Discourse analysis, Cambridge, Cambridge University Press.
- Cabrejas Peñuelas, A. B. & M. Díez Prados (2013) «The evaluative function of cohesive devices in three political texts», in I. Kecskes & J. Romero (ed.), Re-search trends in intercultural pragmatics, Berlin, De Gruyter Mouton, pp. 317-341.
- Christiansen, T. (2011) Cohesion: a discourse perspective,Bern, Peter Lang.
- Díez, M., A. Halbach & C. Rivas (2002) «Student difficulties with writing: a look at cohesion», in L. Sierra & A. M. Morra (ed.), Research in academic English: communicative skills and strategies in the university context, Alcalá de Henares, Servicio de Publicaciones de la Universidad de Alcalá, pp. 69-78.
- Díez Prados, M. (2001)«Frecuencia de los mecanismos de cohesión en textos escritos en lengua inglesa», in I. de la Cruz, C. Santamaría, C. Tejedor & C. Valero (ed.), La lingüística a finales del siglo XX. Ensayos y propuestas, Alcalá de Henares, Servicio de Publicaciones de la Universidad de Alcalá, pp. 525-530.
- Díez Prados, M. (2003) Coherencia y cohesión en textos escritos en inglés por alumnos de Filología Inglesa (estudio empírico), Alcalá de Henares, Servicio de Publicaciones de la Universidad de Alcalá. Díez Prados, M. & A. B.
- Cabrejas Peñuelas (2012) « Cohesion in American po-litical rhetoric: The Gettysburg Address, I have a Dream and Obama’s Inaugural Address», Estudios Ingleses de la Universidad Complutense, 20, pp. 317-341.
- Flowerdew, J. (2006) «Use of signalling nouns in a learner corpus», International Journal of Corpus Linguistics, 11 (3), pp. 345-352. DOI: 10.1075/ijcl.11.3.07flo.Flowerdew, J. & R.W.
- Forest (2015) Signalling nouns in English: A corpus-based ap-proach, Cambridge, Cambridge University Press.
- Francis, G. (1986) Anaphoric nouns,University of Birmingham, English Language Research.
- Francis, G. (1994) «Labelling discourse: an aspect of nominal-group lexical cohesion», in M. Coulthard (ed.), Advances in written text analysis, London, Routledge, pp. 83-101.
- García-Gómez, A. (2007) Habla conflictiva como acción social. Discurso y cognición,Oviedo, Septem Ediciones.
- Halliday, M. A. K. & R. Hasan (1976) Cohesion in English, London and New York, Longman.
- Hyland, K. (2005a) «Stance and engagement: a model of interaction in academic discourse», Discourse Studies, 7 (2), pp. 173-192.
- Hyland, K. (2005b) Metadiscourse. Exploring interaction in writing, London and New York, Continuum.
- Hyland, K. (2010) «Metadiscourse: mapping interactions in academic writing», Nordic Journal of English Studies, 9 (2), pp. 125-143.
- Ivanič, R. (1991) «Nouns in search of a context: a study of nouns with open- and closed-system characteristics», International Review of Applied Linguistics in Language Teaching, 29, pp. 93-114.
- Jaffe, C. (2007) Public speaking. Concepts and skills for a diverse society, Belmont, CA, Thomson Learning, Inc. [5 ed.]
- Jiang, F. (K.) & K. Hyland (2016) «Nouns and academic interactions: a neglected feature of metadiscourse», Applied Linguistics, 37,pp. 1-25. [DOI: <https://doi.org/10.1093/applin/amw023>]
- Jiang, F. (K.) & K. Hyland (2017) «Metadiscursive nouns: interaction and cohesion in abstract moves», English for Specific Purposes, 46, pp. 1-14.
- López Samaniego, A. (2015) «Etiquetas discursivas, hiperónimos y encapsuladores: una propuesta de clasificación de las relaciones de cohesión referencial», RILCE, 31 (2), pp. 435-462.
- Luzón Marco, M. J. (1999) «Procedural vocabulary: lexical signaling of conceptual relations in discourse», Applied Linguistics, 20, pp.1-21.
- Martin, J. R. & P. R. R. White (2005) The language of evaluation: Appraisal in English, Basingstoke, Palgrave Macmillan.
- Schmid, H-J. (2000) English abstract nouns as conceptual shells, Berlin, Mouton de Gruyter.
- Swales, J. M. & C. B. Feak (2009) Academic writing for graduate students, Michigan, The University of Michigan Press. [2thnd ed.]
- Tahara, N. (2014) «Metadiscursive nouns and textual cohesion in second language writing», Journal of Humanities and Social Sciences, 37, pp. 13-26