Mecanismes neuronals de la picor aguda i crònica en neurones sensorialsimplicació del canal tresk

Resumen

TRESK (K2P18.1) és un canal de potassi de fuga que s’expressa en algunes subpoblacions de neurones sensorials, on modula el potencial de membrana en repòs, la descàrrega de potencial d’acció i l’excitabilitat neuronal. Un subconjunt d’aquestes neurones sensorials, que expressen receptors acoblats a proteïnes G com els Mrgprs, són activats pels pruritògens i medien les sensacions de picor. Considerant que TRESK participa en la somatosensació i la percepció del dolor, hem avaluat la contribució d’aquest canal en la sensibilitat a la picor i el seu potencial com a diana terapèutica per al tractament de patologies que cursen amb picor crònica on s’inclouen la insuficiència renal o hepàtica, el limfoma de Hodgkin i diferents tipus de dermatitis. Els resultats dels registres de calci intracel·lular mostres que l'absència de TRESK no modifica el percentatge de neurones que responen a diferents pruritògens histaminèrgics i no histaminèrgics, indicant que TRESK participaria en la regulació de la excitabilitat neuronal, però no en la regulació dels mecanismes de detecció dels estímuls de picor. En els experiments in vivo hem observat l’absència del canal provoca un increment de les respostes de rascat induïdes per cloroquina, agonista del receptor MRGPRA3. Així doncs, suggerim que TRESK contribueix en la modulació de la sensibilitat a la picor aguda no histaminèrgica mediada per la subpoblació neuronal no peptidèrgica (NP2) que presenta una expressió característica del receptor MRGPRA3, mentre que el seu paper en altres subpoblacions (NP3) no és important. A més, en diferents models de picor crònica (dermatitis al·lèrgica de contacte, pell seca i psoriasis), aquesta està incrementada per l'absència del canal TRESK, cosa que indica la participació de les subpoblacions que expressen aquest canal en la fisiopatologia de la picor crònica d'origen dermatològic. Curiosament, la participació de TRESK és més rellevant en les primeres fases del desenvolupament de la picor crònica, mentre que la seva participació es més lleu en fases més tardanes de la patologia, quan la lesió dermatològica està més establerta. En resum, els resultats d’aquest estudi indiquen que TRESK és una diana farmacològica interessant per al tractament de la picor d'origen no histaminèrgic mitjançant el desenvolupament d'activadors selectius per aquest canal.