Temixihuiliztli, la obstetricia nahua durante el primer siglo novohispano

  1. Ravelo Rodríguez, Irina Adalberta
Dirigida por:
  1. M.coral Cuadrada Majó Director/a

Universidad de defensa: Universitat Rovira i Virgili

Fecha de defensa: 14 de noviembre de 2022

Tribunal:
  1. María Dolores Ruiz Berdún Presidenta
  2. Serena Brigidi Secretario/a
  3. Ana María Carrillo Farga Vocal

Tipo: Tesis

Teseo: 791135 DIALNET lock_openTDX editor

Resumen

Durant el segle XVI l'antic Mèxic va viure un procés històric de colonització, a partir del qual hi varen confluir dones provinents de tres arrels culturals diferents: la mesoamericana, la ibèrica i l'africana. En aquell context, la parteria nahua o temixihuiliztli va experimentar un procés de mestissatge per la interacció amb altres formes de concebre i atendre el naixement humà i condicionada per la imposició d'un nou ordre social, polític i cultural. El tema de l'obstetricia a Mèxic ha estat estudiada des de diferents disciplines, com són la Història de la medicina, l'antropologia mèdica, els estudis de gènere i la història cultural. L'àmplia majoria dels estudis ha coincidit a ressaltar que durant l'època prehispànica l'art de les parteres va gaudir d'un gran reconeixement social i després de la conquesta espanyola va quedar "abandonat" en mans d'"ignorants" i "supersticioses" dones. A més, la majoria coincideix amb la idea que durant el període novohispà no hi va haver canvis significatius en l'exercici de la parteria, fins que va entrar en escena el progrés mèdic, impulsat per homes cultes, a partir de la segona meitat del segle XVIII. El tema del reconeixement social ha ocupat un lloc privilegiat en l'atenció dels investigadors. En contrast, els coneixements teòrics i cosmogònics d'origen nahua, així com les tècniques que eren propietat de les parteres, s'han mantingut sota un vel de desconeixement o incomprensió; el qual és degut, en part, al mateix procés de colonització, però també a l'emergència de l'argument de la "modernització" de l'obstetrícia en el discurs dels metges il·lustrats del segle XVIII, que ha estat repetit fins als nostres dies. (Ravelo, 2016) Aquesta tendència va contribuir a la pèrdua de la noció històrica de la parteria novohispana, realitzada per dones de diferents procedències ètniques, a l'encaixonar tres-cents anys en un suposat "estat de degradació i abandonament" amb la finalitat de cancel·lar qualsevol mena de reconeixement al coneixement i a les pràctiques desenvolupades per elles per atendre el part, i d'aquesta manera legitimar-se com els nous protagonistes de la "modernització de l'Obstetrícia". (Ravelo, 2019)