Impacte de la COVID-19 i de les mesures per combatre-la en les taxes de mortalitat de la població de les Illes Balears. Noves evidències 2020-2021

  1. Myriam García-Olalla 1
  2. Eliseo Navarro Arribas 2
  3. Pilar Requena Cabezuelo 2
  1. 1 Grup d’R+D+I Economia Financera, Universitat de Cantabria
  2. 2 Universidad de Alcalá
    info

    Universidad de Alcalá

    Alcalá de Henares, España

    ROR https://ror.org/04pmn0e78

Revista:
Anuari de l'envelliment: Illes Balears

ISSN: 2174-7997

Any de publicació: 2023

Any: 2023

Pàgines: 64-84

Tipus: Article

DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAccés obert editor

Altres publicacions en: Anuari de l'envelliment: Illes Balears

Resum

Aquest treball consisteix en una anàlisi de l’impacte de la COVID-19 en les taxes de mortalitat de la població resident a les Illes Balears l’any 2021 i una comparació amb les taxes de 2020. Igualment, es compara la situació de les Illes Balears amb la del conjunt de la població espanyola. Per això, s’apliquen tècniques actuarials de «graduació» que permeten eliminar part de l’aleatorietat d’un fenomen com és la mortalitat per a obtenir estimacions de les taxes de mortalitat edat per edat (des d’1 fins a 99 anys). Seguint amb l’estudi previ que es va portar a terme per a analitzar l’impacte de la pandèmia l’any 2020, aquest treball se centra, a diferència de la majoria de les anàlisis sobre aquest tema, en les taxes de mortalitat i no en el nombre de morts, cosa que proporciona una imatge diferent de les conseqüències de la pandèmia en la població. D’aquesta manera, les ràtios de les taxes de mortalitat dels períodes 2021, 2020 i 2018-2019 posen de manifest que la COVID-19 ha impactat de manera molt diferent en els diferents trams d’edat i en les poblacions masculina i femenina. D’altra banda, els resultats obtinguts mostren alguns patrons comuns en el comportament de la mortalitat balear i de l’espanyola tant durant l’any 2020 com durant el 2021. I entre els resultats més destacables cal assenyalar l’importantíssim increment en les taxes de mortalitat de la població femenina al voltant dels 10 anys, que en el cas de les Illes Balears arriba a estimar-se en un 80%, contrarestat per una important caiguda de les taxes de mortalitat en el tram entre 40 i 60 anys. Mentre que en la població espanyola també es dona el primer fenomen (encara que amb molta menys intensitat), no s’hi observa el segon. Finalment, pot observar-se que les taxes de mortalitat de la població de més edat (més de 80 anys) tornen a situar-se en valors prepandèmics (o fins i tot inferiors en el cas de les Illes Balears), si bé encara es mantenen altes (pròximes al 10% per sobre de les de 2018-2019) per al tram entre 60 i 80 en el cas de la població masculina tant de les Illes Balears com d’Espanya. Per a la població femenina entre 60 i 80 anys observem unes certes diferències entre les Illes Balears i Espanya: mentre que a les Illes Balears les taxes van tornar a nivells prepandèmics, en el conjunt d’Espanya la tornada sembla que és una mica més lenta i s’observen encara taxes un 10% superiors a les del període 2018-2019 al voltant dels 70 anys.

Referències bibliogràfiques

  • Forfar, D. O., McCutcheon, J. J., i Wilkie, A. D. (1988). On graduation by mathematical formula. Journal of the Institute of Actuaries, 115, 1-149.
  • García-Olalla, M., Navarro E., i Requena, P. (2022). Impacte de la COVID-19 i de les mesures per combatre-la en les taxes de mortalitat de la població de les Illes Balears. A C. Orte (dir.), Anuari de l’Envelliment. Illes Balears 2022 (p. 19-46). Universitat de les Illes Balears.
  • Helligman, L., i Pollard, J. H. (1980). The age pattern of mortality. Journal of the Institute of Actuaries, 107(1), 49-80.
  • Instituto Nacional de Estadística (INE). Cifras de población, https://www.ine.es/jaxiT3/Tabla.htm?t=6546
  • Eurostat: Deaths by age and sex (Spain), https://ec.europa.eu/eurostat/databrowser/view/DEMO_MAGEC__custom_2874248/default/table?lang=en
  • McCutcheon, J. J. (1985). Experiments in graduating the data for the English Life Tables (Nº 14). Transactions of the Faculty of Actuaries, 40, 135-147.
  • Navarro, E. (1991). Tablas de mortalidad de la población española 1982. Metodología y Fuentes. Editorial Mapfre.
  • Navarro, E., Ferrer González, C., i Nave, J. (1995). Tablas de mortalidad de la Comunidad Valenciana 1990-91. Metodología y fuentes. A Institut Valencià d’Estadística, Censos de població i habitatges, monografies. Volum I. Ed. Generalitat Valenciana.
  • Navarro, E., i Requena. P (2023). Impact of COVID-19 on Spanish mortality rates in 2020 by age and sex. Journal of Public Health, 45(3), 577-583. https://doi.org/10.1093/pubmed/fdad023
  • Pitacco, E., Denuit, M., Haberman, S., i Olivieri, A (2009). Modelling Longevity Dynamics for Pensions and Annuity Business. Oxford University Press.
Fuente de los datos: Dialnet